Orietta Andrés, alumna de 2n de Batxillerat
La cafeïna, una substància coneguda pels seus efectes estimulants en el cos humà, és protagonista d’un creixent interès a causa de la seva presència en una gran varietat d’aliments i begudes consumides pel 93% de la població mundial. Motivada per l’augment significatiu en el seu consum, vaig decidir emprendre una recerca exhaustiva titulada “L’impacte de la cafeïna en adolescents” per comprendre els possibles beneficis i desavantatges que provoca el seu consum al metabolisme dels adolescents.
La recerca es va proposar resoldre dos objectius: esbrinar quanta cafeïna consumeixen els adolescents catalans en l’actualitat i analitzar quines reaccions experimenten els seus cossos quan augmenten sobtadament el seu consum.
Aquest treball d’investigació està estructurat en dues parts: La primera consta d’una enquesta, la qual va desvelar que el 97,1% dels adolescents catalans consumeixen cafeïna regularment. Aquest alt percentatge suggereix que la cafeïna està guanyant protagonisme en la vida dels adolescents, específicament a Catalunya. A més, el 78,8% d’aquests adolescents van afirmar consumir aliments amb contingut de cafeïna amb una freqüència mínima d’una vegada al dia, indicant un patró de consum potencialment excessiu.
Tanmateix, el buidatge de dades va indicar que els adolescents catalans consumeixen al voltant de 187,97 mil·ligrams de cafeïna en un dia. Aquesta quantitat és superior als paràmetres que l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) estableix com a saludables, ja que recomanen que els adolescents no consumeixin racions superiors a 3 mil·ligrams de cafeïna per quilogram de pes corporal.
Posteriorment, es va emprendre la segona part de l’estudi: una fase experimental dissenyada per explorar els efectes fisiològics provocats per l’augment del consum de cafeïna en un grup d’adolescents reduït. Els resultats van mostrar implicacions negatives en diferents àmbits de la salut. El 90,9% dels voluntaris van presentar un augment notable en la freqüència cardíaca durant el període d’exposició a nivells elevats de cafeïna, d’entre els quals, un 72,7% van experimentar un augment mitjà de més de 15 batecs per minut. A més, el 45,5% dels participants van presentar una freqüència cardíaca superior a 100 batecs per minut, associada per altres investigadors a diferents riscos potencials per a la salut, com a taquicàrdia, dificultats per a respirar o marejos.
Per altra banda, el 90,9% dels participants van experimentar un empitjorament dràstic de la somnolència, fins i tot aquells que havien consumit cafeïna al principi del dia. Aquest efecte manifesta l’existència d’una interacció complexa entre el consum de cafeïna i els patrons de son.
És rellevant destacar que la fase experimental es va dur a terme amb una quantitat de cafeïna elevada, però respectant els paràmetres considerats com a saludables per l’EFSA, mencionats anteriorment. Per aquest motiu, els efectes esmentats podrien ser més pronunciats en els adolescents catalans, ja que l’enquesta va revelar un consum diari mitjà de cafeïna superior a l’utilitzat en la fase experimental de l’estudi.
Tant els resultats de l’enquesta com els experimentals confirmen que la cafeïna és un component prevalent en la dieta diària dels adolescents catalans. Malgrat les preocupacions expressades pels investigadors sanitaris, existeix una notable falta d’implicació a la Unió Europea respecte a la inclusió del contingut de cafeïna en les etiquetes de valor nutricional. Aquesta manca és especialment preocupant donada l’àmplia gamma de productes en la nostra dieta que contenen cafeïna, sovint sense una informació clara de la quantitat que en contenen. Les dues fases de l’estudi destaquen la necessitat d’abordar activament els hàbits de consum de cafeïna, especialment entre els adolescents.
En vista dels nombrosos informes sobre els efectes adversos de la cafeïna i la perillositat d’un consum excessiu, és contradictori no informar sobre la quantitat continguda en productes presents a les nostra dieta. Per aquest motiu, és necessari un canvi en la normativa de l’etiquetatge actual que promogui la inclusió de la quantitat de cafeïna en els aliments que la contenen, facilitant així la regulació del consum per part de la població. La consciència i l’acció són essencials per a garantir que la cafeïna, malgrat els seus beneficis, no es converteixi en una amenaça per a la salut dels adolescents.
Més sobre recerca a Batxillerat…!
L’augment del consum de cafeïna entre adolescents provoca impactes fisiològics negatius en els seus cossos.
Deixa un comentari