Les nenes i els nens, els agents del canvi climàtic

El canvi climàtic és una qüestió crucial que preocupa cada vegada més la societat. La creixent consciència ambiental està impulsant la necessitat d’adoptar hàbits més sostenibles i respectuosos amb el medi ambient. És esperançador veure com estan sorgint regulacions més estrictes i una major oferta de productes sostenibles per fomentar un estil de vida més conscient. Avui en dia, podem optar per vehicles elèctrics, roba sostenible i bosses biodegradables als supermercats per reduir el nostre impacte en el planeta. Aquest canvi cap a la sostenibilitat és fonamental per garantir un futur més saludable per al nostre planeta i les generacions futures.

Malgrat les regulacions més estrictes i una major oferta de productes sostenibles, no podem permetre que el greenwashing de moltes marques ens porti a consumir més del que necessitem. Enfrontar el canvi climàtic requereix un canvi significatiu en la nostra forma de viure i interactuar amb la natura, i no simplement continuar amb les mateixes pràctiques que han causat aquest problema. Hem de ser crítics, mantenir-nos alerta i estar disposats a adaptar-nos a un estil de vida més sostenible i respectuós amb el medi ambient per assegurar un futur saludable per al nostre planeta i les generacions futures.

Així, quan parlem de fer front al canvi climàtic, possiblement l’acció més transformadora serà proporcionar totes les eines possibles als nens i nenes que, en el 2050, hauran de viure en un món on les emissions de CO₂ netes hauran de ser igual a zero. Això vol dir que la seva forma de viure, treballar o consumir serà molt diferent de la nostra. Hauran de ser crítics i entendre molt bé les causes del canvi climàtic, hauran de saber que han d’exigir als seus governs i a les corporacions que fan els productes que ells consumeixen i no hauran d’acceptar de cap manera el consum irresponsable tal com l’hem entès en el primer món durant el darrer segle.

En aquest context la importància de la seva educació és vital, ja que ells seran el motor socioeconòmic i cultural del futur, en un món que serà molt diferent del nostre.

El primer pas és aconseguir que ells comprenguin que el canvi climàtic és real. Entendre bé perquè passa. I saber que el dia d’avui hi ha moltes comunitats que ja n’estan pagant les conseqüències.

Jo he tingut l’oportunitat de veure de prop l’impacte del canvi climàtic arreu. Quan la Marta i la Maite em van suggerir la idea d’explicar als alumnes de quart de primària de l’Escola algunes de les meves vivències, no ho vaig pensar dues vegades. Quina millor forma de contribuir que poder oferir la perspectiva del que està passant i fomentar l’esperit científic i crític als nens i nenes d’aquesta edat?

Va ser tot un desafiament preparar el guió, ja que per a un profà com jo, resulta difícil discernir el nivell adequat per explicar les coses a infants de 9 o 10 anys. Vaig optar per una exposició molt visual i lògica però sense simplificacions.

En primer lloc, vàrem descobrir com el canvi climàtic ha passat diverses vegades abans en la història de la terra i quins han estat els seus efectes. Això ens va portar a aprofundir en les causes del canvi climàtic i com les alteracions en el cicle del carboni sempre han acabat amb escalfaments o refredaments de la terra. Amb les subseqüents conseqüències per a la vida.

En segon lloc, vàrem demostrar empíricament, amb dades extretes de fonts fiables, quins eren els factors que contribueixen a l’escalfament de la terra que observem i que s’ha fet més evident en els darrers anys.

A poc a poc i variable a variable, vàrem demostrar com els canvis en la radiació solar, l’activitat volcànica o les fluctuacions orbitals no havien causat cap augment de temperatura com el que veiem avui, però com la desforestació, les emissions de CO₂ o la presència d’aerosols sí que contribueixen a aquest augment de 1.3 °C que patim avui. Així doncs, amb un mètode inductiu deductiu vàrem concloure entre tots que el canvi climàtic és real i les causes són antròpiques.

Seguidament, vàrem passar al component més humà de l’exposició. Primer vàrem reflexionar sobre els comentaris d’alguns dels líders mundials qui per motius polítics encara neguen l’existència del fenomen. Fet que va provocar força indignació en els infants, perquè era molt contradictori amb el raonament lògic que acabàvem de fer. Va ser un bon moment per remarcar que els adults estem jugant amb el planeta que els deixem a ells i que la mitjana d’edat dels líders mundials que tots votem ronda els seixanta anys.

Això ens va portar a viatjar a tres indrets on, per les seves característiques geomorfològiques, els efectes del canvi climàtic estan tenint conseqüències devastadores per a la població que es veu abocada a les migracions climàtiques. Un dels fenòmens que van descobrir i del qual segurament els nostres fills més sentiran a parlar durant les dècades vinents.

En cada indret vàrem presentar una persona. Primer una mare que vivia a les zones rurals del sud de Bangladesh que va haver d’emigrar a conseqüència de les grans inundacions que pateix la zona que impossibiliten el conreu de l’arròs. En segon lloc, el cas d’un granger de Guatemala on les sequeres prolongades migren el gra del Blat de moro i fan l’agricultura en la zona massa poc productiva per alimentar  la població. Finalment, el cas d’una família de Togoru a les illes Fiji on la pujada del nivell del mar ha fet desaparèixer una bona part de l’illa i, per tant, els seus habitants també han hagut d’emigrar.

Vaig sorprendre’m amb l’expectació i l’interès que va despertar entre els nens i nenes de quart. Ordenadament, van fer aportacions i preguntes molt intel·ligents, demostrant la seva predisposició per abordar el repte més gran de la història de la humanitat.

Malgrat ser nens, són molt més reflexius i crítics del que pensem, i això els capacita per abordar temes complexos sense dogmes. En un món on la informació està a l’abast de la mà, diria que desborda, el seu primer repte serà continuar sent crítics i saber identificar fonts d’informació veraç. El segon serà construir una visió objectiva i clara del que està passant, sense creure el primer que passa per YouTube. Espero que el mètode científic els pugui ajudar.

És fort pensar que seran ells, els nostres fills i filles, els que determinaran en gran manera el futur de la humanitat amb els seus criteris de consum i la seva capacitat creativa.

Per això, ajudar-los a convertir-se en la millor societat de la història, més inclusiva, respectuosa i crítica que cap altra anterior, desenvolupar les vocacions científiques és el millor que podem fer.

Per aconseguir-ho no podem inhibir la seva creativitat, hem de donar-los perspectiva global i ajudar-los a no creure en dogmes sinó en fets, i reformular constantment les preguntes que es fan així com qüestionar l’origen de la informació que obtenen.

Personalment, ha estat un plaer aportar el meu gra de sorra i espero que aquesta acció serveixi d’inspiració per a altres persones. En definitiva, la lluita contra el canvi climàtic no pot esperar més, i educar les generacions següents és un pas imprescindible en aquesta direcció.