Iris Badia: de pràctiques a professor titular

Em dic Iris Badia, sóc de Solsona i vaig estudiar traducció i interpretació a la Universitat Autònoma. Vaig estudiar anglès i alemany. Després vaig treballar com a correctora de Català i traductora de Català i Castellà. Vaig decidir fer un canvi a la meva vida i vaig fer el màster de professorat. Deu anys després d’haver acabat la carrera, he començat a fer de professora d’anglès a l’IPSI.

–  Quan vas començar les pràctiques com a professora a l‘IPSI?

Les pràctiques les vaig fer durant els mesos de febrer i març de l’any passat, 2016. Jo vaig escollir aquest centre perquè me n’havien parlat molt bé. Vaig demanar  fer-les aquí i em van acceptar. Una vegada dins, em van assignar una tutora, la Sandra Herrero, amb qui casualment havíem estudiat juntes a la universitat, això no ho vam saber fins el dia que ens vam veure. Vaig estar molt bé. Vaig fer dues centes hores de pràctiques, això depèn de la universitat, que marca inicialment entre 150 i 200 hores, que són gairebé uns dos mesos.

– En què consistien aquestes pràctiques?

Durant les pràctiques hi ha unes hores d’observació i unes hores on has de fer classe. Cada professor s’adapta a tu però més o menys has de fer una unitat didàctica, que són unes 11 classes, la resta d’hores tu acompanyes al professor. Per fer les classes, la Sandra em va deixar escollir a quin nivell volia fer-les, i vaig escollir primer d’ESO. A part d’això, has de fer una memòria, un escrit explicant la teva experiència al centre, què t’han semblat els continguts treballats, perquè tot quedi registrat.

– En què consistia la unitat que vas fer a classe als de primer d’ESO?

Com que a l’IPSI es segueix un llibre, no vaig crear res, només vaig agafar el temari que els tocava fer i vaig seguir les sessions que hagués fet la mateixa Sandra, el que ja estava establert.

– Com et senties al ser una professora en pràctiques?

Bastant insegura, tot i que, com que sempre tens al teu tutor al costat, et fa estar molt tranquil i penses: “Si hi ha algun problema de disciplina o semblant no sóc jo qui se n’ha d’encarregar”, va ser molt bo per mi, és la millor part del màster, molt més que totes les assignatures teòriques i em va agradar molt anar veient com seria tot, però també feia una mica de respecte perquè pensava: “Algun dia m’hi trobaré jo sola”, però és molt útil i va ser molt gratificant.

El que més em va costar va ser gestionar els temps, per exemple: Aquesta activitat durarà 5 minuts, però en realitat en duraria 15. O al revés. El més difícil és la gestió del temps, potser acabes el que tenies planejat en mitja classe i encara no tens eines per improvisar.

– Quina va ser la teva primera classe i com et vas sentir ?

Com ja he dit, va ser amb primer d’ESO, ja portava un mes venint a les pràctiques. Em faig sentir molt nerviosa just abans de començar, però les classes van sortir bé. Els vaig escollir perquè eren els mes tranquils de tots i al ser els joves vaig tenir la sensació  que era mes fàcil, però estava molt nerviosa. El que més em va costar va ser gestionar els temps, per exemple: Aquesta activitat durarà 5 minuts, però en realitat en duraria 15. O al revés. El més difícil és la gestió del temps, potser acabes el que tenies planejat en mitja classe i encara no tens eines per improvisar, però es van portar molt bé, tot i els meus nervis.

– Com et vas sentir quan feies les pràctiques envers el professorat?

Molt bé. S’ha de dir que em vaig sentir sempre molt integrada, o sigui, estava sorpresa, jo crec que aquí és una escola que estan molt acostumats a tenir professors de pràctiques i potser per això sempre et tracten com si fossis un més. Molt integrada des del principi.

– I envers els alumnes?

Bé. A la majoria de classes molts cops ni s’adonaven que jo hi era. Jo crec que també estan acostumats a que hi ha una figura sovint a darrere el professor i quan jo vaig començar les classes la veritat és que també s’ho van prendre molt bé, no ho trobaven estrany que ho fes jo, el seu comportament era molt correcte.

– El comportament del professorat amb tu canvia si ets substituta o professora principal?

No, jo sempre em vaig sentir molt bé, i ara que he tornat a treballar com a professora és una mica com era abans, evidentment, els veig més, compartim més coses, però la sensació és bastant la mateixa, molt molt bona.

– I el comportament dels alumnes canvia?

És clar,la de  professor de guàrdia, generalment és una feina senzilla, ja que el professor deixa una feina a fer i només els  has de dir: Heu de fer això, i normalment els alumnes fan el que han de fer i no hi ha cap problema.

– Vas fer pràctiques d’un altre idioma?

Vaig assistir, com que jo he estudiat idiomes, a classes d’alemany i de francès però d’oient, és a dir, no vaig fer classes però sí vaig assistir a un parell de classes de l’ESO.

– Tens planejat pel futur començar pràctiques d’alemany o de català?

En principi no caldria, quan tu tens una certa titulació d’un idioma, tenint el màster del professorat, estàs capacitat per fer-ho, és a dir, jo ja podria ser professora d’alemany o de català pel nivell que tinc d’aquests dos idiomes i, home, m’agradaria fer-ho, però no depèn només de mi, si hi hagués una vacant  m’agradaria.

– Doncs moltes gràcies Iris, fins aquí l’entrevista.

A vosaltres.