Entrevista amb Ester Marín

Ester Marín, bona tarda. Primer, per començar, ens agradaria fer unes preguntes d’introducció, per qui no ho sàpiga: Qui ets? A què et dediques? Què fas a l’Escola?

Molt bé, doncs mireu, jo em dic Ester Marín i sóc professora de l’Escola, concretament dono classes als alumnes d’ESO i els últims anys, de suport de català a primer, segon i tercer. Després, hi ha una segona faceta que estic desenvolupant des de fa uns anys com a responsable del Servei d’orientació educativa, a l’etapa de Secundària.

Molt bé, i per què vas decidir donar classes a l’alumnat d’ESO i no al d’una altra etapa?

Bé doncs, la veritat és que tot el món de la secundària m’agrada en general encara que també havia tingut experiències amb alumnes més petits, eh, jo he treballat tant a parvulari com a primària, però és a secundària on he trobat estabilitat i on m’he sentit més còmoda en la meva tasca docent.

I, és aquesta la professió que tenies pensada quan eres més petita?

Eh, doncs mira la veritat és que sí, potser per desconeixença, eh, perquè el món és petit i, tu vas a l’escola i veus el mestre o la professora i, els sents com uns idols, sobretot quan ets més petitet, eh, però la veritat és que ja des de ben petita, m’atreia molt el món de l’educació. Com anècdota, fins i tot quan estudiava, ho feia amb una pissarra i m’imaginava a mi donant lliçons d’allò que estigués estudiant, i em servia molt, m’ho aprenia amb més facilitat. Després vaig anar provant de fer classes particulars i també trobava que m’agradava molt, sentia que ajudava l’alumne a què entengués millor el que estava treballant, i que les notes li anessin millor,em feia sentir molt millor, i tenia la sensació que no se’m donava malament.

… sentir que amb una intervenció, amb una aportació, has pogut ajudar un alumne a tirar endavant en algun aspecte acadèmic o personal i que has aportat una miqueta per que se senti millor, això fa molt feliç.

Per tant, quin seria el millor moment per tu de ser professora?

N’hi ha molts, jo… tinc una memòria bastant selectiva, que fa que sovint em recordi d’allò que és postiu i no d’allò que és negatiu. Per exemple sentir que amb una intervenció, amb una aportació, has pogut ajudar un alumne a tirar endavant en algun aspecte acadèmic o personal i que has aportat una miqueta per que se senti millor, això fa molt feliç. A l’aula, veure que de cop i volta algú enten algun concepte i se li il·lumina la cara és molt “xulo” de veure.

D’acord, hi ha moments bons, però també n’hi ha de dolents. Ens en podries dir algun?

Sí, a veure, el que potser vius més com un aspecte negatiu que et fa sentir pitjor a l’escola és el mateix que passa a la vida, ser partícep o saber o intuir que algú ho està passant malament i que no està rebent el suport de qui té al voltant, tot el que són les situacions d’injustícia cap a persones vulnerables o fràgils és el que m’agrada menys quan succeeix a la societat en general, però a l’escola més encara perquè son nens i adolescents.

Podríem dir que és per això que vas passar a formar part del servei orientatiu escolar?

No sé si va ser per això però sí que hi ha relació, crec que l’Escola va saber veure algunes carecteristiques personals o professionals meves que encaixaven en el perfil i de fet va ser l’equip directiu qui em va proposar de formar part d’aquest servei.

Per què creus que has anat deixant de fer classes de català passant més a l’àmbit orientatiu?

Jo crec ha estat per una qüestió de dedicació horària, la dedicació com professora requereix un seguit d’hores de classe diaria, preparacions prèvies, unes correccions posteriors, reunions, no és només és l’estona que es veu a classe, i la dedicació del Servei d’orientació també requereix estar moltes hores disponible per als alumnes, els professors, els tutors i també per als pares, aleshores hi havia una incompatibilitat per la quantitat de temps que cal dedicar-hi. Vaig decidir fer aquest pas després de 15 anys com professora.

… la idea és orientar en aspectes tant d’aprenetatge com de dificultats o situacions més de caràcter emocional, per tal que l’alumne estigui millor i evolucioni i progressi segons les seves capacitats.

I per tu què representa això de formar part del SOE d’una escola, per aquells que no saben ben bé què és?

Si, i és lògic que costi ubicar quin paper fa el servei d’orientació en una escola perquè de fet som un servei que està disponible a totes les etapes però que treballa una mica en segona línia diguem, no de cara als alumnes directament. Una mica la idea és orientar en aspectes tant d’aprenetatge com de dificultats o situacions més de caràcter emocional, per tal que l’alumne estigui millor i evolucioni i progressi segons les seves capacitats. Per tant d’una banda és atendre a qüestions d’aprenentage i poder orientar tutors, pares o fins i tot el mateix alumne a resoldre situacions en aquest sentit, però és clar, per poder tenir un bon rendiment acadèmic sovint també val la pena o és important trobar-se bé des del punt de vista personal. El benestar emocional avui en dia cada vegada el tenim més en compte i aquesta és una segona faceta. No sé si he respost la pregunta o me n’he anat molt més enllà però…

Per tant consideres que no és la mateixa professió el fet de formar part del servei orientatiu que donar classes de català, com feies tu?

És diferent, a veure, les dues facetes estan dintre de l’àmbit de la formació i leducació com bé dius, però sí que és veritat que també hi ha diferències, en un cas, tens objectius acadèmics, de continguts, de procediments, de valors i els tens molt en compte i treballes altres aspectes, però utilitzen l’eina de la classe i del dia a dia, mentre que el servei d’orientació té un caràcter diferent. El sevei d’orientació té com a objectiu ajudar a pensar i a trobar solucions als tutors, als professors, als alumnes i per tant va una mica més enllà.

És a dir, creus que la implementació en algunes escoles d’aquest sistema, ha ajudat a millorar el sistema educatiu actual?

Sí, jo crec que el fet que una escola tingui servei d’educació orientativa és un fet important, és un fet diferencial, no totes les escoles i instituts en tenen, si més no amb la dedicació o amb l’abast que tenen aquí a IPSI, però crec que és un valor afegit, perquè vetllar pel benestar de tothom que conforma la comunitat educativa i intervenir en situacions de conflicte, que quan hi ha vida, quan hi ha relació, doncs apareixen els conflictes, i la majoria els podem gestionar individualment, però sovint val la pena que amb aquells conflictes que no arriben a poder-se resoldre d’una manera personal, puguis tenir algú de referència que et pugui acompanyar en aquest camí. Crec que això és positiu en l’àmbit educatiu.

I, tot i això, faries algun canvi en el sistema educatiu actual?

Buf, és una pregunta molt difícil, eh? Aquesta no és per l’excel·lent ja, sinó per matrícula. No sabria dir-vos mireu, cal que el sistema educatiu en general sigui comprensiu, és a dir, que pugui integrar a tothom en la diversitat i que respongui a les necessitats de tothom, que és el que s’està plantejant avui en dia, val molt la pena que es mantingui així, que les tecnologies s’incorporin a l’escola a l’hora que també mantenim aspectes més classics de l’aprenentatge, també crec que val la pena. Però ara estem en un moment en què tot està canviant, s’està replantejant i repensant el tema de l’educació i del sistema educatiu en general, i, jo crec que potser no en sé prou ni hi ha hagut prou debat perquè es pugui dir exactament com el definiria jo, no en sé tant, però sí que m’agrada poder-ne parlar i amb els companys professors, sovint és tema de conversa en les estones de cafè. Dit això, sí que crec que al sistema educatiu li cal estabilitat, eh, un cop s’hagi pogut decidir el model que volem, poder donar estabilitat independentment de la situació social, politica o econòmica, i després tenir els recursos necessaris, perquè totes les especatives que tenim es puguin complir.

Bé, doncs això seria tot, gràcies per haver estat aquí amb nosaltres.

Gràcies a vosaltres.