Marta Espinach, mestra de Visual i Plàstica a Primària i ESO
El cadavre exquis (“cadàver exquisit”) és un joc inventat pels artistes surrealistes als inicis del segle XX. Consisteix a compondre una imatge (o un text) col·lectivament, partint d’un paper doblegat tantes vegades com vulguem, amb la consigna que cada participant en dibuixa la seva part -un dels plecs del paper- sense mirar què ha dibuixat el participant anterior, i deixant una “pista” al plec inferior, com si hi volgués seguir el dibuix.
Un cop es desplega el paper, el resultat és una imatge sorprenent, fruit de l’atzar i de la imaginació de cada participant.
El procés i el resultat connecten amb l’esperit d’experimentació, d’innovació, d’exploració del subconscient, la juxtaposició d’imatges, la creació col·lectiva o el paper de l’atzar, interessos molt presents en aquell moment d’efervescència i ruptura que va ser la primeria del segle XX i, més concretament, entre els artistes d’avantguarda que es van auto anomenar surrealistes. Un moviment artístic que cercava transcendir la realitat tangible, posant en valor les facultats imaginatives i crítiques de l’inconscient, per generar un discurs “per sobre” de realitat, és a dir, “sur réaliste”, concepte que va derivar en la paraula surréalisme, inventada per Guillaume Apollinaire.
Sense explicacions i amb només una premisa prèvia, vam proposar el joc als alumnes de sisè: El cap del fil que cadascú podia estirar per començar a imaginar un personatge, vam decidir que fos un so. Així, havien d’imaginar un personatge que emetés el so proposat (respirant, desplaçant-se, en el batec del cor…), un so d’entrada poc identificable però suggeridor que donava joc a múltiples interpretacions.
Després d’explorar i donar cos a la seva imaginació, els papers dibuixats es tornaven a plegar i saltaven entre les taules, portant l’atzar intrínsec de l’exercici, generant un personatge totalment fictici en quatre parts, dibuixat per quatre alumnes diferents. Un cop acabada la dinàmica, cadascú rebia el full en el que havia fet el primer dibuix, i un cop desplegat, apareixien vint-i-cinc personatges d’allò més estrafolaris.
Amb una sessió dedicada a explorar la tècnica amb els llapis de colors, van gaudir d’una bona estona jugant-hi, exprimint al màxim les seves possibilitats per més tard transferir aquest aprenentatge a la seva peça, que podia ser modificada i alterada tant com el primer ’autor ho desitgés, dins del dibuix bàsic que cadascú havia rebut. I posteriorment, va ser el torn de cercar les diferents maneres que a cadascú se li acudien per posar el so sobre el paper: les onomatopeies i els recursos gràfics per plasmar visualment el so, van entrar en joc. Finalment, va arribar el moment de desvelar l’origen d’aquests sons: una filadora, un projector de cinema, el dring d’unes copes de vidre… uns sons que sense anar acompanyats d’imatges, en un principi eren de difícil identificació.
El resultat el podeu veure vestint el vestíbul i algunes parets de l’escola, amb l’exquisidesa que conté la creativitat i l’esforç de la canalla més gran de primària.
Com ens van dir alguns alumnes, fascinats per l’originalitat del seu cadavre exquis, «mai hagués pensat que acabaria així el personatge que m’havia imaginat al principi».
D’aquesta manera, doncs, hem començat a endinsar-nos amb els alumnes de sisè, en el que representa l’art de les primeres avantguardes artístiques, tan importants per a la comprensió de l’art contemporani.
Aquí pots llegir més articles sobre les arts visuals a Primària.
El cadavre exquis és un joc inventat pels artistes surrealistes que consisteix a compondre una imatge, o un text, col·lectivament
Deixa un comentari