Laia Sánchez, alumna de 2n de Batxillerat
Els alumnes de segon de batxillerat ens enfrontem a dos reptes importants durant l’any acadèmic: les proves d’accés a la Universitat i l’elaboració del Treball de recerca. Mentre el primer pot marcar el nostre destí professional el segon ens permet embarcar-nos en temes apassionants, formular tesis, assolir conclusions i exposar-les davant d’un tribunal. En el meu cas concret, aquest tema apassionant ha estat l’estudi dels biaixos cognitius i com ens afecten en la presa de decisions, especialment en l’àmbit econòmic. Conèixer-los i estudiar-los ens permet tenir-ne consciència, identificar-los i mitigar-los quan són utilitzats contra nosaltres.
Potser a molts lectors d’aquesta revista els pot sorprendre la següent afirmació: els éssers humans no som només irracionals, sinó previsiblement irracionals. És a dir, la nostra irracionalitat es produeix sempre de la mateixa manera una vegada i una altra. Quan la nostra ment pren una drecera mental que ens indueix a cometre un error sistemàtic i predictible diem que estem davant d’un biaix cognitiu.
Però no ens hem de sentir culpables per això. És una cosa summament natural que respon a la nostra pròpia naturalesa humana. Evolutivament, hem estat dissenyats per assegurar dos objectius: la supervivència i l’estalvi d’energia. Els nostres avantpassats neandertals, en un moment d’escassetat alimentària i presència de depredadors, només podien sobreviure si adaptaven determinats comportaments i estalviaven energia mitjançant les dreceres mentals que proporcionaven solucions ràpides. Determinats biaixos van exercir una funció vital de primer ordre: l’aversió a la pèrdua (“endowment effect”) que els feia evitar la pèrdua del que s’havia aconseguit (aliments, refugi, caça, etc), l’efecte d’arrossegament (“bandwagon effect”) que està associat al comportament gregari i que ens permet assegurar la nostra supervivència seguint i romanent units al grup, el “biaix d’atenció” que ens permet focalitzar la nostra atenció en el perill eliminant senyals innecessaris, la desviació o biaix optimista que ens ha permès tenir la necessària motivació per perpetuar-nos com a espècie, el “biaix d’autoritat” que feia al clan triar un membre i tenir una tendència a sobreestimar la seva opinió i seguir-la, etc.
El problema ve quan el nostre sistema de pensament neandertal s’aplica a situacions noves que requereixen més que una resposta intuïtiva i ràpida.
Gran part de les investigacions en aquest camp les devem al Premi Nobel d’Economia Daniel Kahneman. Aquest psicòleg israelià distingeix dos sistemes de pensament: el sistema 1 i el sistema 2. El sistema 1 opera de manera ràpida i automàtica, amb poc o cap esforç i sense sensació de control voluntari. El Sistema 2 centra l’atenció en les activitats mentals esforçades que ho demanen, inclosos els càlculs complexos. Evolutivament parlant, la divisió del treball entre el sistema 1 i 2 és molt eficient: minimitza l’esforç i optimitza l’execució. La majoria de vegades formen un tàndem perfecte, però hi ha vegades que no és així. Al Sistema 1 hi ha biaixos, errors sistemàtics que es repeteixen en circumstàncies específiques.
Si estàs llegint aquest article i et mostres escèptic amb el que dic et convido a fer un experiment per demostrar-te l’autonomia del Sistema 1. Mira aquesta il·lusió òptica anomenada “la il·lusió de les taules de Shepard” (Figura 1):
![Biaixos cognitius 1](https://www.ipsi.cat/elfil/wp-content/uploads/2022/12/Biaixos-cognitius-1.jpg)
Ambdues taules mesuren el mateix i, encara que ho mesurem amb un regle i el nostre Sistema 2 ho entengui, el nostre Sistema 1 continuarà fent de les seves. No pot decidir veure les taules iguals encara que sàpiga que ho són. Això és una il·lusió visual i una vegada coneguda ens permet aplicar el patró a situacions semblants. El problema ve quan la il·lusió no és visual sinó cognitiva. En aquest cas estem davant d’una il·lusió del pensament que és més difícil d’identificar.
El mateix passa amb la següent il·lusió òptica basada en el principi de relativitat (Figura 2). Ambdós cercles foscos tenen la mateixa mida, però el sistema 1 ens enganya perquè pren com a referència els que l’envolten:
![Biaixos cognitius 2](https://www.ipsi.cat/elfil/wp-content/uploads/2022/12/Biaixos-cognitius-2.jpg)
Aquestes importants investigacions realitzades per Daniel Kahneman i Amos Tversky van tenir una gran repercussió en l’àmbit econòmic permetent desenvolupar, juntament amb també el Premi Nobel Richard Thaler, l’anomenada “economia conductual” (“Behavioral Economics”) que és l’aplicació de la psicologia cognitiva a l’àmbit econòmic. Davant la teoria econòmica clàssica que defensa l’existència d’un ésser humà totalment racional (Homo Economicus) emergeix l’economia conductual que mostra la realitat d’un ésser humà irracional en la presa de decisions econòmiques. En un món racional al consumidor no li haurien d’importar els preus rebaixats (“relativitat”), la classificació dels diners (“comptabilitat mental”), la facilitat que ens brinden en pagar (“dolor de pagar”), el primer preu que veiem (“efecte ancoratge”), el nostre sentit de la propietat (“efecte dotació i aversió a les pèrdues”), les paraules que descriuen els productes (“llenguatge i rituals”) i la manera com anticipem el fet del consum (“expectatives”).
La investigació ens ha permès conèixer i exposar moltes de les estratègies de màrqueting que realitzen les empreses per manipular-nos explotant a favor seu els nostres biaixos cognitius.
Però no tot és negatiu en estudiar els errors sistemàtics. Atès que els humans som propensos a patir determinats biaixos, per què no podem utilitzar aquesta predisposició per afavorir el bé comú? Sorgeix així la teoria del “paternalisme llibertari” que consisteix a dissenyar una arquitectura de les decisions per afavorir el bé comú. Un exemple ens pot ajudar a entendre’l: els humans som propensos al status quo i a no canviar una opció per defecte. Aquest biaix s’ha utilitzat en determinats països, per exemple, per incrementar la donació d’òrgans. A Àustria, per exemple, s’entén que tothom és donant tret que s’expressi el contrari. La taxa de donació supera el 99%. Això contrasta amb Alemanya que, sent un país de proximitat geogràfica i cultural a Àustria, només arriba al 12% atès que l’opció per defecte és no ser donant.
Al treball de recerca vam realitzar una àmplia enquesta prenent com a base els treballs experimentals de personatges tan rellevants com Kahneman, Tversky, Thaler, Shiller i Dan Ariely. Va ser molt gratificant comprovar que havíem obtingut gairebé idèntics resultats als obtinguts per ells, cosa que avala la teoria que aquests errors són universals, atemporals i transversals. Per tant, sistemàtics i predictibles.
Hi ha gairebé dos-cents biaixos cognitius documentats que ens poden induir a cometre errors en la presa de decisions. A la infografia adjunta es poden veure (Figura 3)
![Biaixos cognitius 3](https://www.ipsi.cat/elfil/wp-content/uploads/2022/12/Biaixos-cognitius-3-1024x786.jpg)
Certament, és molt difícil lluitar contra aquests biaixos cognitius, però conèixer-los i avaluar-los és un primer pas per poder mitigar-los. El mateix Daniel Kahneman reconeix que el sistema 1 no és fàcilment educable. La manera de bloquejar els errors que origina el sistema 1 pot semblar senzilla: “reconèixer els senyals que estem en un camp cognitiu minat, aturar-nos i demanar reforços al sistema 2”. Per acabar m’agradaria fer un advertiment al lector. Si teniu la temptació de pensar que vosaltres no patiu cap biaix cognitiu és que amb tota probabilitat n’esteu patint un: el biaix de punt cec (“bias blind spot”) que és la tendència a no adonar-te dels teus propis biaixos cognitius i veure’t menys esbiaixat que els altres. Si repasseu el llistat de biaixos i sou honestos amb vosaltres mateixos, comprovareu que en la vostra vida quotidiana en patiu molts.
![Biaixos cognitius firma](https://www.ipsi.cat/elfil/wp-content/uploads/2022/12/Biaixos-cognitius-firma.jpg)
Aquí podeu trobar més articles sobre recerques a Batxillerat.
Coneixent els nostres errors en la presa de decisions:
Quan la nostra ment pren una drecera mental que ens indueix a cometre un error sistemàtic i predictible diem que estem davant d’un biaix cognitiu.
Montse Baste Olle says
Article absolutament fascinant… amb molt sentit comú i informatiu. Caldria tenir-lo present abans d’actuar a les palpentes… pq els bias blind spots no deixen de ser sinònim de prejudici…
Gràcies, Laia…i bon 2023 a tothom!
Laura says
Article facinant! Molt interesant. Laia segueix així i et menjaras el món!
Bon 2023! Comença a tope!
Laura
Jordi Mayné says
Molt bones reflexions. Posa al descobert veritats que de vegades ens costa reconeixer, que neguem que ho siguin i que aquestes coses a nosaltres no ens passen.
Felicitats pel treball i com penso que ha sigut objecte de TR, m’agradaria llegir-lo en la seva integritat. Em podeu enviar una còpia per fer-ho?
Moltes gràcies
Eloi Gabriel says
Hola Jordi, ens posem en contacte amb la Laia i li fem arribar la vostra petició.
Moltes gràcies pels comentaris