Alexandre Amorós Korotkov, violinista, entrevistat per els nostres alumnes d’ESO

Aquest curs, les classes de 1r d’ESO de la nostra escola han escoltat a IPSI un concert on-line en directe des de Moscou. Aquesta actuació musical va ser molt emocionant per moltes raons. La primera, el protagonista d’aquest concert fou el jove violinista Alexandre Amorós Korotkov, encara que els seus amics i familiars el coneixen com Sasha. El concertista fou un nen que, tot i només tenir tretze anys, toca el violí com un professional! El Sasha estudia a l’Escola del Conservatori Estatal Txaikovski a Moscou. Quan el mires i l’escoltes, sembla que tocar el violí sigui d’allò més fàcil i quan parles amb ell, et contagia el seu entusiasme per aprendre. Aquesta és la seva interpretació de dues obres del compositor belga Henri Vieuxtemps, la primera el Rondino Op. 32, i la segona el Concert número quatre (1r moviment amb cadència):

A més a més d’oferir-nos aquest concert al violí, el Sasha també va  parlar amb nosaltres: vàrem fer-li preguntes i conèixer més d’aprop com és la vida d’un nen que estudia a un dels conservatoris més prestigiosos del món i que està decidit a dedicar-se plenament a la música. Conèixer el Sasha ens ha ensenyat que la música és un art que, siguis músic professional o no, t’empeny a tenir més ganes d’aprendre de tot allò que t’envolta i t’ensenya, amb constància, a ser pacient per ser millor cada dia. Aquí podeu escoltar la conversa que vàrem tenir amb el Sasha:

També us deixem les preguntes entre els alumnes de 1r d’ESO i el Sasha per escrit:

Preguntes 1r D:

Teo Pujol: Hola, Sasha! Primer de tot, m’ha agradat molt sentir-te. M’han dit que vas a una de les millors escoles de música, que ja es nota perquè toques molt bé, es pot saber quina és?

Sasha Amorós: Si, clar. Jo vaig a l’escola central de música. Es diu així, però més curt es diu ECM i aquesta escola de música és com un preparatori per anar al Conservatori Txaikovski de Moscou, que tots coneixem, molt famós. Llavors tu fas onze cursos a l’escola on vaig jo ara i després fas un examen per passar al conservatori. Doncs és aquesta escola.

Teo Pujol: Tu quants cursos portes ja?

SA: Jo ara vaig a sisè, fa poc que vaig fer l’examen de pas. Jo ara vaig a sisè i em queden cinc anys.

Teo Pujol: Doncs encantat de conèixer-te.

SA: Moltes gràcies. Jo també encantat.

Teo Pujol: Adéu!

SA: Adéu!
Hola! Què tal?

Irene Micó: Hola! A part d’estudiar música i teoria i tot això, fas mates i llengües i altres classes?

SA: Sí, sí. Aquesta escola té la peculiaritat que a part d’estudiar música, també tenim totes les altres matèries troncals: matemàtiques, rus, llengües, història, geografia… Tot això està com “en una bola.” Al dia barregem rus i matemàtiques, després solfeig, després coral…Crec que a IPSI és el mateix, teniu col·legi amb matèries i escola de música. És així?

Irene Micó: Fem totes les assignatures i després fem música.

SA: Quasi el mateix!

Irene Micó: Gràcies!

SA: Moltes gràcies!

Preguntes 1r B:

SA: Hola! Què tal?

Aniol Capdevila: Primer de tot, dir-te que ens ha agradat molt escoltar-te. Et voldria preguntar que- suposo que toques des de fa molt- i si tens algun referent com que t’hagi portat i animat a seguir fent-ho.

SA: És una molt bona pregunta! Porto estudiant violí des dels dos anys i deu mesos, no tenia ni tres anys. A mi en realitat a la música m’hi va portar Mozart. El meu pare, que també és músic, ell sempre em posava peces de Mozart, sobretot eren concerts de piano. Jo això ho interpretava com si fossin dibuixos animats i jo sempre m’ho mirava i li deia: “ Papa, papa, vull dibuixos animats!” i ell m’ensenyava la música de Mozart. I jo feia com gestos “raros”  com per exemple, quan tocaven les timbales jo movia així els braços i al meu pare això li va agradar molt i va dir que això volia dir que jo podria ser alguna cosa parlant de músic quan sigui gran. Ell em va portar a una professora quan jo tenia dos anys i deu mesos. Ella va dir que era molt jove per estudiar violí.  I el meu pare va dir una frase molt bona: “El temps perdut no es pot recuperar i és ara o mai.” El 13 de novembre del 2010 em van posar amb el violí. Altra gent que m’ha portat endavant és el geni David Oistrakh, que és un geni. Igual que pot ser el Jascha Heifetz. Tot això són violinistes molt famosos. I si parlem de música en general, un altre que m’agrada molt és el Daniel Barenboim, tant en qualitat al piano com an qualitat de director. Aquests són els meus preferits.

Aniol Capdevila: Moltes gràcies!

SA: A tu, a tu!

Marta Espiga: Per què has escollit aquestes peces?

SA: Aquestes peces són el meu repertori d’ara i és el que em donen ara al col·legi per estudiar. Això també depèn una mica de com toques. Pots anar a qualsevol curs i et poden donar peces més fàcils o més difícils. Aquest és ara el meu repertori i abans vaig tocar altres peces i ara al començament de curs em donaran ja peces noves. Perquè això és una mica vell.

Preguntes 1r ESO A:

Marc Lozano: Tu, la teva família i el teu pare heu tocat per algú famós o algun president a Rússia?

SA: Jo un dia vaig tocar davant del Quim Torra. Això va ser abans  que marxéssim, però no va ser un concert, va ser més bé una intervenció. El meu pare un cop va tocar, bueno als que els agrada el futbol, per Vladislav Kubala. Buah! En realitat no hem tocat per tanta gent! Simplement, la fama vindrà després, el principal és estudiar, cada dia dedicar-t’hi. Després ja és quan has d’anar a concerts importants on vingui gent coneguda i demostrar el teu talent i la teva genialitat.

Marc Lozano: Adéu! Has tocat molt bé!

SA: Moltes gràcies, moltes gràcies! Molt content!

Lara de Blas: Mai t’ha fet iuio o cosa tocar davant de tota la gent? Jo també toco el violí i em fa respecte.

SA: Però si no passa res! 

Abril Carabajo: Hola! 

SA: Què tal?

Abril Carabajo: Bé, bé! El primer, dir-te que m’ha agradat molt com toques.

SA: Moltes gràcies.

Abril Carabajo: Quantes hores estudies diàriament o setmanalment?

SA: Et puc dir una mica el gràfic. Entre setmana estudio quatre hores, intento arribar-hi. Potser a vegades una miqueta menys perquè tinc moltes coses. Els caps de setmana estudio sis hores, ja és estricte. 

Abril Carabajo: Quatre hores setmanals o diàries?

SA: Diàries, diàries!

Abril Carabajo: Val, val. Gràcies!

Preguntes 1r C:

Arnau Marrón: Hola, Sasha!

SA: Hola, què tal?

Arnau Marrón: Jo no toco el violí, toco la guitarra. Em podries donar un consell per millorar.

SA: O sigui, tu vols dir un consell com per tirar endavant el que fas tu?

Arnau Marrón: Sí.

SA: Bueno, primer de tot, s’ha de dir que la música és una cosa molt “fotuda”. S’ha de dir així. És una cosa amb la que s’ha de tenir molta paciència, o sigui molta. Tu quants anys tens?

Arnau Marrón: Dotze.

SA: Dotze anys. El que has d’entendre és que tenint dotze anys ja comences a tenir una edat considerable per entendre les coses. Llavors tu has de pensar si realment t’hi has de dedicar a això o no. Si no, doncs mira. Però si és que sí, has de treure el màxim de tu mateix, estudiar el màxim perquè és molt important estudiar. Tot i que a vegades se’ns fa una mica avorrit, és una cosa absolutament normal. Però l’important és estudiar moltíssim. Perquè estudiant sempre s’arriba a alguna cosa. I sempre tenir confiança en tu mateix i no tenir por dels fracassos. Sembla que no però jo també a vegades he fracassat; ja sigui als concursos, ja sigui en algun concert en el que jo no vaig tocar tan bé com jo volia. Llavors, això és molt important: Si tu caus, en lloc de trencar-te la cama, tu el que has de fer és aixecar-te i continuar perquè en tindràs un munt si t’hi dediques. Això s’ha d’entendre, t’has d’aixecar i treure el millor d’aquest fracàs i continuar a lo teu i al màxim. I sobretot estudiat molt, això és el més important.

Arnau Marrón: Moltes gràcies, Sasha!

SA: A tu, a tu!

Miguel Hasker: Sasha, tu t’hi voldràs dedicar de gran a la música o voldràs fer una altre cosa?

SA: Òbviament si que m’hi dedicaré. De fet, jo no em vull dedicar a ser violinista. Em vull dedicar a la direcció, que és una cosa que a mi sempre m’ha encantat, des de petit. El meu pare em preguntava: “Tu què vols ser de gran?” I jo li deia: “director d’orquestra!” Ell es pensava que era una tonteria de nen petit però a mesura que m’he anat fent gran i a mesura que he anat escoltant música, que per cert és una cosa molt important, sempre escolteu música perquè és molt bo escoltar música, sobretot si ens dediquem a la clàssica, òbviament hem d’escoltar música clàssica a lo max., no? Llavors és això, jo em vull dedicar a ser director d’orquestra. Jo la música no la deixaré per res. No hi ha cap cosa que m’impedeixi seguir amb la música, a no ser que tingui una amputació que, toquem fusta, que no passi! Jo, plenamen,t em vull dedicar a la música. Això està claríssim.

Miguel Hasker: Gràcies!

SA: A tu, a tu.

Professora: Sasha, una petita curiositat. Quina simfonia o quina obra t’agrada més d’orquestra? Perquè si tu vols ser director d’orquestra m’imagino que deus escoltar moltes simfonies, moltes obertures i obres orquestrals.

SA: Si, m’agrada molt la simfonia del Nou Món de Dvorak. Crec que la seva estructura harmònica és una cosa… bestialment bonica. Després m’agrada molt el Rèquiem de Mozart: és com entrar a la corona de la música tonal perquè Mozart és una cosa que tant vocalment com orquestralment parlant és molt bonic. Després el que m’agrada molt també és la simfonia número 9 de Beethoven, sobretot pel seu últim temps que té una manera molt revolucionària. El meu compositor preferit de fet ,orquestralment parlant,  és Beethoven perquè va tenir moltes idees com de la revolució francesa. Ell va ser una persona molt revolucionària, com a l’Instagram són els influencers doncs ell ho va ser de la música clàssica. A mi Beethoven m’agrada molt, sobretot les seves simfonies. La quinta m’agrada molt i la novena també. M’agrada molt l’Obertura Edgmont i m’agrada molt Beethoven sobretot.