Jessica Carro i Maria Marco, mestres i educadores socials a Educació Primària
Sovint ens pregunten quina és exactament la nostra tasca dins de l’escola en la societat actual tal com la vivim. Si partim de les tasques que pertanyen a les competències de l’educador o educadora social, la resposta no sembla gaire difícil, un seguit de competències que caracteritzen la nostra feina del dia a dia:
Les competències relacionals i personals, que fan referència als vincles, a la proximitat de necessitats i a l’empatia. Les competències socials, tan necessàries per treballar en col·laboració en un context interdisciplinari i el treball en equip.
Les competències organitzatives, que tant ens ajuden a reflexionar, definir objectius, planificar, estructurar i coordinar activitats i processos socioeducatius.
Les competències del sistema, les que fan que tinguem un coneixement profund del sistema escolar per tal de treballar la millora i el desenvolupament dels espais de treball i les condicions.
Les competències d’aprenentatge i desenvolupament, on posem de manifest la capacitat de buscar i adquirir nous coneixements i habilitats per saber transformar la pràctica del dia a dia.
I una llista ben elaborada des del Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya.
Portant la mirada a la realitat que ens envolta d’uns anys enrere fins ara, podem dir que la nostra figura ha sorgit sustentada principalment per les necessitats sorgides a l’escola d’avui en dia. Tots sabem la quantitat de feina que els mestres assumeixen en el seu dia a dia, sovint se senten desbordats, cosa que requereix la cooperació d’altres professionals, alguns d’aquests professionals estan perfectament reconeguts dins l’àmbit escolar (psicòlegs, pedagogs, logopedes…), en canvi, la figura de l’educador o educadora social sembla que ara neix i comença a obrir-se camí dins de l’àmbit escolar.
Avui parlem d’aquests professionals, entre els quals ens podem incloure totes dues, fa uns 10 anys que l’escola ens ha vist com a personal necessari per poder fer algunes de les tasques pròpies d’una vetlladora, però hem de dir que la tasca de vetlladora quedava molt limitada per donar resposta a totes les necessitats d’inclusió que poc a poc l’escola actual demana i la nostra realitat era que, mica en mica, l’essència de la professió que ens defineix es deixava veure dins l’escola i acabàvem desenvolupant les tasques pròpies d’un educador o educadora social. Així doncs, amb el reconeixement del Servei d’Orientació Educativa, es va decidir incorporar la figura de l’educadora social a jornada completa i fa dos cursos, constatant que la tasca realitzada era del tot necessària, es va decidir incorporar una segona educadora social a l’etapa de Primària.
Tot just fa pocs anys hem començat a posar els fonaments per consolidar les bases de les quals partim. Ens referim a la figura de l’educador o educadora social a l’escola i de l’expressa necessitat de la seva existència, ja que la nostra funció ens identifica com agents socialitzadors tant dins de l’educació formal (escola) com de l’educació no formal (espais que no estan dins del sistema escolar).
Encara que sembli una figura descontextualitzada en segons quin context social, cada vegada més, s’ha de trencar amb la idea que la figura de l’educador o educadora social ha d’anar relacionada amb un context desfavorit. Tenint en compte que l’educació inclusiva no exclou cap alumne, siguin quines siguin les seves necessitats, les escoles han de posar els mitjans perquè això sigui possible. No obstant, essent conscient de la quantitat de personal que es necessita, podem garantir que la feina que duem a terme té com a prioritat la inclusió de tots els alumnes i aquest és l’objectiu més important de la nostra feina dins de l’Escola.
Tanmateix, cal dir que la nostra tasca no es limita a les necessitats que a primer cop d’ull demanden uns alumnes en concret, sinó que és més una feina amb tot el grup i comunitat educativa. Sovint, en el nostre dia a dia dins les aules, la nostra mirada procura ser una mirada de grup, tot i que en molts casos comenci com una intervenció individual. Si pensem l’escola com una petita comunitat dintre d’una gran societat, com educadores mai perdem la perspectiva del conjunt de tota aquesta societat, som éssers socials, i és per això que, tot i treballar les necessitats individuals dels alumnes, alhora també treballem el benestar del grup per tal d’afavorir la convivència i les bones relacions.
No hem de perdre de vista que l’educació social és generadora de contextos educatius, accions socials i mediadores en qualsevol espai, i aquestes accions han de ser compartides i generades dins del grup-classe, on es crea un aprenentatge de vital importància. Per tant, és del tot necessària una coordinació amb el professorat de les àrees curriculars conegudes com a transversals i en els espais més lúdics, on es proporciona un aprenentatge que perdura al llarg de la vida i es treballa la maduresa social de l’individu.
La mirada que permet treballar dins la nostra professió i poder compartir moments i espais a l’Escola, amb tot un equip de mestres i altres professionals, fa que constantment estem dins d’un aprenentatge professional que valorem molt en l’àmbit personal. Pensem que és una de les grans riqueses i privilegis de la nostra professió. Poder compartir a aquest nivell un treball interdisciplinari, on cada vegada més es tendeix a personalitzar l’educació i alhora integrar-la dins l’àmbit social del món que ens envolta, proporcionant així una educació a tots els àmbits de l’alumne on els valors, emocions, sentiments i aprenentatges prenen importància en la mateixa mesura.
Pensem que l’Escola ens ha donat la confiança i alhora l’oportunitat de poder exercir la nostra professió reconeguda dins l’àmbit escolar. Tot i que queda molt camí, els fonaments ja estan posats i de ben segur que de mica en mica la professió s’anirà fent gran dins de les escoles.
Ens endinsem en la tasca de l’educador social a l’Escola gràcies al relat de la seva experiència educativa.
Deixa un comentari